Actualitat

Tancar les escoles al migdia les converteix en una acadèmia matinal

NOTÍCIES

El curs escolar 2022-23 començarà el 5 de setembre, i el rebombori sobre els canvis que ha implementat el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya encara no ha cessat. En aquest context, el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC), ja ha fet públiques algunes de les modificacions pel pròxim curs 2022-23. Els canvis s’han fet quan encara són vives les vagues i protestes del sector educatiu.

Però, què en pensen alguns dels actors del sector sobre aquestes les novetats? Com afecten els canvis a la conciliació familiar? Quin paper ha de jugar l’escola? Jornada partida o continuada? Com s’haurien d’equilibrar els tres interessos que hi ha aquí entre alumnat, famílies i professorat?

Algunes de les solucions es van posar sobre la taula en el debat sobre educació organitzat per Barcelona Futur el passat 26 de maig, que va comptar amb la participació d’Enric Canet, director de Relacions Ciutadanes del Casal dels Infants; Iolanda Segura, portaveu de l’USTEC; Ismael Palacín, director de la Fundació Bofill; Meritxell Ruiz, secretària general de l’Escola Cristiana de Catalunya; i Jordi Fibla, gerent de l’Associació de llars d’infants de Catalunya. Tots ells van coincidir en el fet que cal un canvi d’estructura i que el debat va més enllà de l’escola: és un tema de tota la societat.

Precisament el govern ha defensat l’avançament del curs com una mesura de conciliació familiar, la jornada intensiva al setembre amb una hora lectiva menys al segon cicle d’educació infantil i primària. Segons Enric Canet, “ha d’haver-hi un canvi en tota l’estructura escolar, no només a l’hora d’estudiar” i va afegir que “s’hauria d’estar més hores a l’aula i aprofitar més els espais a les escoles”.

Iolanda Segura, per la seva banda, va apel·lar a la necessitat de “fer un millor debat i mirar els pros i contres del professorat, famílies i alumnat”. “No podem tenir l’alumne fins a les vuit del vespre a l’escola, per això hem de pensar com reestructurem el temps en els centres”.

Des de la Fundació Bofill, Ismael Palacín va alertar de la simplificació de la polèmica i que no s’ha pensat en els problemes reals. “Hem fet la comparativa internacional i la principal qüestió és la reforma horària”. Segons Palacín, tenim horaris impossibles i jornades laborals insostenibles, i tot ho fem tard: dinar, les extraescolars, anar a dormir… Tot això perjudica la convivència familiar, segons va explicar. “La jornada intensiva és disfuncional”, va afirmar. “No hi ha famílies que treballin 5 hores. I si ho fan, seran les dones les que assumiran aquest paper, perjudicades per l’estat patriarcal”.

La fórmula aportada pels ponents passa per una oportunitat d’aprenentatge en clau d’horari: no cal fer més hores de classe perquè en fem més que a la resta d’Europa. Això passa perquè l’escola ofereixi una activitat escolar, que no lectiva, fins a les 16.15 hores, per exemple. “Tancar les escoles pel migdia les converteix en una acadèmia matinal. I això fa que es privatitzi la tarda”, va reblar.

En la mateixa línia, Meritxell Ruiz va apuntar que “part del fracàs escolar es deu a l’horari de les famílies”. “Els nostres infants són els que dormen menys de tota la Unió Europea”, va alertar. Per acabar, Jordi Fibla va comentar que “tenim sobre la taula un debat de tota la societat i no se li dóna la importància. Em sobta que no s’ho prenguin seriosament. En la jornada de l’escola es barregen temes no només educatius”.

Compartició en facebook
Facebook
Compartició en twitter
Twitter
Compartició en linkedin
LinkedIn