Diferents representats de la societat civil han debatut aquest matí sobre la implementació de les súper illes a la capital catalana en el que ha estat el primer debat de la sèrie Zooms de Barcelona Futur. Més rigor, consens i un pla de mobilitat global és el que han reclamat diferents actors afectats pels canvis estructurals que està patint la ciutat per la posada en marxa d’aquesta planificació.

La sessió, on han intervingut set ponents, ha estat retransmesa en directe per streaming i ha durat una hora. Gerard Esteva, president de Barcelona Futur ha iniciat la reflexió destacant que “el debat sempre és ric i avui és una oportunitat per escoltar les opinions de tothom des de diferents punts de vista amb l’objectiu de trobar un consens ampli”. Després d’una primera ronda d’intervencions, la moderadora de la sessió, Raquel Mateos, directora de comunicació Barcelona Futur, ha llençat diferents preguntes i idees sobre les quals els participants han intercanviat reflexions i propostes sobre com ha de continuar la implementació de les súper illes.

En aquesta línia, la primera intervenció ha anat a càrrec de Lluís Puerto, director de la Fundació RACC, que ha recordat que la implementació de la primera súper illa del Poble nou va agafar a tots per sorpresa. “Demano més rigor en aquesta nova manera d’abordar la mobilitat i més estudis transversals per saber quina serà la foto final d’aquesta implementació”, ha explicat. A més, ha afegit que “cal consens entre els sectors afectats per obtenir unes súper illes a l’abast de tothom”.

Precisament la primera súper illa del Poblenou ha marcat l’inici de totes les intervencions. Qui ho va viure en primera persona és Joan Ventura, president de la coordinadora d’entitats del barri, que també ha posat de manifest que “cal reforçar el consens i la participació amb els veïns/es de les súper illes”.

Per la seva banda, Joan Viaplana, director de Projectes i Mobilitat de SABA, creu que “el concepte com a Súper illa està bé i té un gran consens, ja que el que es busca és més espai per als ciutadans, un aire més net i reduir la combustió”. Tot i això ha posat en relleu que “s’ha de vetllar perquè els ciutadans puguin exercir el dret a l’accessibilitat, és a dir, que tothom pugui arribar on vulgui anar”.
Al marge de la situació de pandèmia que estem vivint, l’impacte econòmic de la implementació de les súper illes és evident. Per aquest motiu, Mar Alarcón, vicepresidenta de Foment del Treball i Founder&Ceo SocialCar, ha reclamat “un estudi sobre aquest impacte econòmic i diàleg per fer un treball conjunt amb els sectors econòmics de la ciutat”. “El 57% de les vendes de comerç es produeixen amb gent de fora i que 12.8% del PIB de la ciutat és el comerç”, ha reblat.

Actualment conviuen diferents actors en la mobilitat: vehicles privats, vianants, transport públic, patinets i bicicletes. Alguns s’han posat molt de moda, com els patinets. Des d’aquest vessant, Roger Puigví, director de relacions institucionals SPIN, ha assegurat que “s’ha de redistribuir els espais de la ciutat perquè els usos són canviants”. Puigví també ha reclamat una planificació per trobar acords entre sectors i una regulació de la mobilitat compartida. “Tenim el 10% de les motos compartides, en som referents en l’àmbit mundial, però la planificació no funciona, falta integrar-la en l’ecosistema de la nova mobilitat”, ha lamentat.

En el debat, els ponents han coincidit en el fet que és imprescindible una col·laboració público-privada i amb les entitats. Pablo Martínez, co-fundador de 300.000 Km/s, ha dit que “les súper illes són una estratègia, però no poden ser l’única. El debat real per una ciutat saludable és la velocitat”. A més, ha destacat que “és necessari canviar el rol de centralitat de Barcelona i que és una gran oportunitat”.
Per acabar, Josep Ribera, director General Ara Vinc, es pregunta què passarà a curt termini, com afectarà el comerç de proximitat. “Què fem amb els transportistes i el trànsit?”, s’ha preguntat, i ha demanat “que les decisions es prenguin tècnicament i que siguin duradores en el temps per prevenir els efectes colaterals, analitzar-los i posar mesures correctores”.

La cloenda del debat ha anat a càrrec de Gerard Esteva, que ha resumit les demandes dels ponents. Per una banda més rigor, que significa més estudis i transparència, i que estiguin basats en criteris tècnics. Després, més consens per veure com i de quina manera s’implementa el pla de súper illes tenint en compte la globalitat dels sectors, una visió 360 graus i la participació de la societat civil i la col·laboració público-privada. I, per últim, un pla de mobilitat global, no només pensant en la ciutat, sinó que tingui en compte l’àrea metropolitana per donar una solució de mobilitat per un model de ciutat més ampli.