El sistema educatiu està al punt de mira de l’actualitat amb molts temes que l’estan posant en tensió, com la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre el 25% del castellà. Aquest no va ser l’únic tema de debat de la taula organitzada per Barcelona Futur per parlar d’educació, però sí que va ser el punt de partida. Tots els experts van coincidir a dir que més enllà de la política, la immersió lingüística s’ha de treballar des d’una vessant educativa, des dels centres, i van posar en dubte l’èxit de l’acord al Parlament.

El català, en perill

Els agrada la solució del Parlament a la sentència del TSJC? Davant la pregunta inicial, Enric Canet, director de Relacions Ciutadanes del Casal dels Infants, va assegurar que “els que estem en barriades veiem que els nanos, quan deixen l’escola, perden el català i són incapaços de mantenir-hi una conversa. I això vol dir que, com a societat, no ens ho hem pres seriosament”. En la mateixa línia, Iolanda Segura, portaveu de l’USTEC (Unió Sindical dels Treballadors d’Ensenyament de Catalunya) ha mostrat la indignació i la preocupació del sindicat perquè, segons ells, “la proposta no blinda la immersió lingüística i posa en perill la vehicularitat del català i la cohesió en l’ús de la llengua”. “Donar autonomia als centres és un perill que pot generar desigualtats”, ha afegit.

L’escola, al centre

En aquesta polèmica sobre les ofensives polítiques i judicials, no només contra el català sinó també pels models educatius, els ponents han recordat que ve de lluny, i han posat el focus en què es pot fer des de Catalunya. Ismael Palacín, director de la Fundació Bofill, ha dit que “tenim un problema propi: mai hem tingut un model d’immersió, era un principi orientador, però sense vestit pedagògic”. “Hem de fer els deures i garantir un ple aprenentatge i ús del català”, ha demanat.

Per la seva banda, Meritxell Ruiz, secretària general de l’Escola Cristiana de Catalunya, ha volgut deixar de banda el focus polític i treure pressió als centres: “la immersió és una metodologia, no un model. No hi ha un problema de coneixement, sinó d’ús social, i carregar d’aquesta responsabilitat a l’escola és equivocar-se”. “Que deixin treballar a les escoles”, ha reclamat.

Per últim, encara sobre aquesta qüestió, Jordi Fibla, gerent Associació de llars d’infants de Catalunya, ha assegurat que la llei proposada pel Parlament “no serà acceptada al Constitucional per la baixada de categoria del castellà a llengua curricular”. “Ens tornarà la pilota i estarem igual. Poso en valor el consens per subscriure la llei, però té poc recorregut”, ha sentenciat.

Bretxa digital

El debat ha continuat parlant de les desigualtats en l’accés a l’educació i sobre les polítiques que s’estan aplicant en aquests moments. En concret, s’ha fet èmfasi en com la pandèmia ha agreujat la bretxa digital. Els ponents han destacat que “moltes famílies viuen amb angoixa no només la falta d’ordinadors i de connexió, sinó també la manca de coneixement”. També s’ha posat el focus en ser conscients que ja vivim una vida híbrida entre el digital i la presencialitat i, per això, hi ha ara la necessitat “d’invertir en cultura digital comunitària i emancipadora i fer un ús pedagògic a l’escola”. La bretxa digital també és un reflex de les desigualtats socials i, per això, els experts han dit que “l’escola és el que més ajuda a combatre les desigualtats perquè és un instrument compensatori” i han demanat que “l’administració pública sigui impulsora, col·laborativa, avaluadora, i utilitzi els recursos públics i privats”.

La segregació es pot revertir

Un altre dels aspectes que preocupa a la comunitat educativa és la segregació de centres escolars, associada també a la pobresa infantil. En aquest sentit, s’ha destacat que ha crescut i s’ha situat en el 33% dels infants. En contra del que es pugui pensar, el 80% de la segregació escolar a Catalunya no és perquè hi hagi barris segregats, sinó que a Barcelona “la majoria és a barris amb convivència mixta”. Per això, han demanat “no posar filtres en l’accés a l’escola i posar més inversió als centres on sí que la trobem. La desigualtat l’hem fabricat, i això es pot revertir, tenim els instruments per fer-ho”, han reblat.

Menjador gratuït i universal

Per combatre la segregació hi ha dos serveis associats al sistema educatiu que tenen molt a veure: el menjador i les extraescolars. Els ponents han posat de relleu que l’alimentació hauria de ser també un dret i que cap sistema elimina les desigualtats. S’ha criticat que Barcelona tingui una de les taxes més altes de segregació de Catalunya i que fora de l’escola s’ha creat un sistema privatitzat d’activitats extraescolars. “La ciutat ha de ser una comunitat d’aprenentatges”, han dit. “Barcelona ha estat molt pobre des del punt de vista municipal en aquests temes. No hi ha estratègia de ciutat”, han recalcat.

En la mateixa línia s’ha demanat que el menjador no hauria de ser considerat un “servei assistencial” sinó una “política educativa”. “A altres països és gratuït i universal”, han indicat, “i això ho estan fent països més pobres que nosaltres”. A més, s’ha assegurat que “no podem externalitzar aquest servei amb empreses privades amb monitors que no estan implicats en el projecte educatiu de centre”.

Horaris escolars, a debat

Una altra de les tensions sobre el sistema educatiu que està sobre la taula és la jornada escolar: partida o continuada? Els interessos són diversos i van més enllà de les aules: societat, empreses, famílies… Tots els ponents han coincidit que això és un tema cultural i “cal començar per la reforma horària amb els horaris de feina”. També han posat l’èmfasi que no calen més hores de classe, sinó menys, i potenciar un model d’escola compatible amb els horaris familiars. “Barcelona hi té molt a dir com a ciutat”, han afegit.

Podeu veure la taula rodona aquí: https://youtu.be/BvGA7laTq4U