Actualitat

Barcelona necessita més pressupost en esport i reconeixement institucional

El model esportiu de Barcelona, a debat

El model esportiu de la ciutat de Barcelona necessita més inversió, pressupost i reconeixement independentment del color polític de l’Ajuntament “per deixar de gestionar la misèria”. Aquesta és una de les principals conclusions del debat sobre l’estat del sistema esportiu que ha organitzat Barcelona Futur aquest dimecres. Hi ha participat Maite Fandos, Rafel Niubó i Manuel Ibern, tres experts de reconegut prestigi a la ciutat amb experiència en la gestió pública i privada de l’esport.

Dèficit històric

Els ponents han passat revisió a l’estat actual i necessitats en tres àrees: infraestructures, foment i promoció de l’esport, i projecció internacional. Pel que fa al primer epígraf, Maite Fandos, exregidora d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, ha dit que “manca algun tipus d’equipaments de pistes i pavellons”. Esports com el rugbi o el tir amb arc, no tenen instal·lacions en condicions. Una circumstància que també denuncia Rafel Niubó, gestor esportiu i exsecretari general de l’Esport, que ha assegurat que “molts clubs de Barcelona han d’anar a jugar fora”. Per la seva banda, Manuel Ibern, exgerent de l’Institut d’Esports de Barcelona i exsecretari general de l’Esport, ha admès que tot i que hi ha problemes en infraestructures, “l’esport a Barcelona funciona molt bé com indústria, hi ha competitivitat i molts productes”.

El debat va aplegar més de 40 persones al Palau Macaya de Barcelona.

L’origen de les mancances en infraestructures ve de lluny. Per això, Niubó ha estat molt crític amb el consistori: “Barcelona ha reculat molt perquè l’Ajuntament no creu en l’esport, i l’alcaldia menys encara”. En aquesta línia, Fandos ha explicat que “moltes concessions de pavellons les guanyen empreses de fora, i crea un conflicte on abans hi havia la gestió de clubs”. Per això ha reclamat millores amb “un nou model de gestió”. La proposta de l’exsecretari Ibern passa per “reduir l’oferta del fitnes i desenvolupar un seguit d’especialitzacions per modalitats que tenen dèficit de pavellons per esports d’equips, com els salts o la natació artística”.

En desavantatge sobre Madrid

“El pressupost no pot baixar de 100 milions”. Niubó, Fandos i Ibern han destacat que la manca de diners és un dels problemes del sector esportiu a la ciutat. “Estem gestionant misèria”, ha dit Rafel Niubó, que ha comparat les assignacions de Barcelona amb Madrid (230). Maite Fandos ha posat l’accent en “saber  que “hem de saber quin és el pes de l’esport en un govern. Si no estàs a la taula on es decideix, no hi ha reconeixement institucional i s’ha de demanar.”

Defensar el patrimoni de l’esport

Fomentar l’associacionisme i les entitats esportives és important per Rafel Niubó, que ha comentat que “tenir el Barça és a la vegada un avantatge i un desavantatge perquè s’ho menja tot i no deixa créixer res més”. En aquest sentit, la proposta Maite Fandos, és “apostar més per promocionar clubs i entitats i no apostar només pel que es fa des de les instal·lacions municipals”. L’exregidora ha destacat que “els clubs i les entitats haurien de gestionar els equipaments, i no els fons d’inversió com hi ha ara” i ha demanat més foment de l’esport per a persones amb discapacitat i que els equipaments siguin accessibles.

El fet que desaparegui una entitat esportiva és molt preocupant per Rafael Niubó.

“Quin patrimoni ha de defensar Barcelona?”, s’ha qüestionat. Al nomenclàtor de la ciutat no hi ha pràcticament cap relacionat amb l’esport. “L’esport és invisible a Barcelona”, ha afegit.

Per la seva part, Manuel Ibern alerta que “és fonamental que, amb la situació econòmica actual, ens assegurem que nens i joves puguin continuar fent esport a les escoles i clubs en instal·lacions esportives”. La pandèmia ha fet mal i “la dificultat econòmica no hauria de privar de poder fer esport”, ha assegurat.

La decepció dels Jocs d’Hivern

En el darrer capítol, per la internacionalització de Barcelona, els tres ponents han coincidit en què Barcelona va tenir un gran impuls després dels Jocs Olímpics del 92, però que ha perdut pistonada. “M’agradaria que Barcelona fos una ciutat entre les tres tops mundials”, ha reclamat Niubó. “No podem competir en fiscalitat, però sí amb la nostra ciutat. Oferim al Palau de Pedralbes a la FIFA”, ha proposat.

“Va ser una llàstima que l’ajuntament no liderés el projecte dels Jocs d’Hivern des de Barcelona”, ha lamentat Fandos. “Ha fallat la manca de lideratge de l’alcaldessa Colau”. Ibern ha denunciat que “mai hi ha hagut un discurs polític dels Jocs. No hem dit què volem que siguin els Pirineus”, ha reblat. Niubó s’ha preguntat “Qui és el Maragall i l’Abad dels Jocs Olímpics d’Hivern?”. “No estic a favor dels referèndums que serveixen per rentar-se les mans perquè no hi creuen i volen que la ciutadania decideixi. Això ens ha portat al ridícul”, ha afegit.

MIRA EL VÍDEO DEL DEBAT

D’esquerra a dreta: Gerard Esteva, president de Barcelona Futur, amb Manuel Ibern, Maite Fandos i Rafel Niubó.

GALERIA D’IMATGES

LES PROPOSTES PER L’ESPORT A BARCELONA DELS PONENTS

URGENTS

  • Actuar sobre els consums i la inflació o els clubs i entitats esportives acabaran en penúria econòmica

A DOS ANYS

  • Blindar el sistema esportiu de Barcelona.

A QUATRE ANYS (LEGISLATURA)

  • Reconeixement institucional i econòmic del nou consistori que surti de les eleccions del 2023 amb un pla d’inversions de 150 milions en els següents quatre anys.
  • Estar al top mundial de l’esport en equipaments, clubs, diners i organització.
  • Pla d’esdeveniments esportius internacionals i fer uns Jocs Olímpics d’Hivern.

Facebook
Twitter
LinkedIn
Please select listing to show.