L’associació Barcelona Futur ha posat a debat el model turístic que ha d’aspirar la ciutat amb una taula rodona inclosa en el cicle de conferències anuals que està organitzant. En aquest cas va comptar amb la participació de Maria Abellanet, CEO del CETT; Marian Muro, directora general de Turisme de Barcelona; i Gabriel Jené, president de Barcelona Oberta. Els tres experts van posar de relleu l’ambició que ha de tenir Barcelona si vol aplicar un canvi de model turístic.

La recuperació de les xifres turístiques després de la primera Setmana Santa post pandèmia són clares. Per això la CEO del CETT, Maria Abellanet explica que si alguna cosa hem après després de la pandèmia “és que la gent vol fer turisme. És una activitat inherent a la persona”. Per això quan es valora el canvi de model s’ha de tenir en compte que “si bé és cert que el turisme genera algunes tensions que s’han d’intentar evitar, jo no penso en termes de canvi de model, sinó en diferents models, com hi ha diferents clients, persones, aspiracions, ciutats… Hem de pensar en transformació progressiva. L’estratègia ha de ser una aspiració alta: un turisme més humà, més sostenible, més implicat en el territori. Però això demana de temps”. En aquest sentit, el president de Barcelona Oberta, Gabriel Jené explica que la pandèmia ha obligat a fer un resset absolut “hem deixat la ciutat a zero i hem vist quines conseqüències té això per a l’economia i la vertebració dels diferents sectors que representen el turisme a la ciutat. Hem d’aspirar a recuperar la posició que tenia Barcelona, un model d’èxit, molt profitós per la ciutat. Entre comerç i turisme representem un 25% del PIB de la ciutat. Hem de millorar el model, fer-lo més sostenible, més amable”. I la directora general de Barcelona Turisme sentenciava: “no hem estat davant d’una voluntat de transformació. Per parlar de transformació de model estaríem parlant d’un gran pla transversal on hi tenen papers la mobilitat, els residents, les empreses, la seguretat i molts altres aspectes. Nosaltres ens hem focalitzat en dos tipus d’accions: creació de nous continguts i un canvi radical en la manera de fer difusió i màrqueting. Hem de treballar amb les 3 “D”: desestacionalització, descentralització i diversificació”.

En la disputa entre el turisme de low cost i el de qualitat, els tres ponents van coincidir que “la marca Barcelona és una de les més potents del món. La potencialitat de Barcelona en aquests moments no és comparable a cap cuitat d’Espanya”, sentenciava Marian Muro. I Maria Abellanet incloïa el terme equilibri a la conversa: “el que genera problemes és la desproporció. Un equilibri entre procedències, ajuda. Perquè abans de pensar en quin model turístic hem d’aspirar, primer hem de pensar en quin model de ciutat ha d’aspirar Barcelona? Barcelona té molta potencialitat per desenvolupar altres activitats econòmiques i entroncar-les algunes amb el turisme perquè puguin generar aquests moviments amb noves experiències”.

La recuperació turística també ha tingut un impacte directe amb la recuperació del comerç. Segona el president de Barcelona Oberta “hi ha hagut una recuperació important del turisme de compres. El 46% de les compres que es fan al centre de la ciutat venen de visitants. Les ciutats turístiques necessiten un comerç de centralitat. Un comerç que ajuda a crear una part del relat de la ciutat. Hem tingut una excessiva fixació de promoure el comerç de proximitat, que està molt bé, però obviar la promoció del comerç de centralitat pensant que va sol, és un error. Hi ha una part del comerç de centralitat que necessita promoció. I en aquests moments està orfe. I l’administració està excessivament bolcada en el comerç de proximitat”.

Per això van reflexionar sobre el model d’urbanisme que promou el govern de Barcelona. Amb l’equilibri entre la sostenibilitat i la necessitat econòmica que vinguin visitants. Gabriel Jené explicava: “el que reclama el comerç de centre és poder rebre visitants. I el que estem patint amb les polítiques urbanístiques que hi ha amb aquest ajuntament és precisament expulsar visitants”.

Marian Muro es preguntava: “quina Barcelona de futur volem? Una decisió que ha de ser de concents per a totes les parts i fixar-ho en el pla d’usos, en un pla estratègic de la ciutat”. I Maria Abellanet afegia: “és un gran pacte de ciutat que demana consens i temps. No pot anar en període tan curts en funció ideològica de qui governa. Hi hauria d’haver una voluntat superior que permetés tenir més recorregut”.

Un altre dels temes que es va posar sobre la taula van ser les infraestructures. El port, l’ampliació de l’aeroport on la directora general de Barcelona Turisme afirmava: “podem millorar les coses o destrossar el missatge i reputació d’una ciutat. Hem de ser capaços de dir quin és el límit que estem disposats a acceptar i aplicar-lo. Barcelona mai hauria tingut les inversions que ha tingut sense una infraestructura com l’aeroport creada pel turisme”. I el president de Barcelona oberta feia referència a la pèrdua d’oportunitats: “que a curt termini potser no les podem partir, però a la llarga no ens situa entre les grans ciutats. L’evolució és ser una gran ciutat metropolitana i aquí hi ha moltes oportunitats que necessiten d’aquestes infraestructures”. Per la seva banda, la CEO del CETT apostava per una mirada a llarg termini: “hem de pensar en termes d’una ciutat que vol jugar un rol important al món. La tendència mundial és que la població majoritàriament visqui a les ciutats. I les infraestructures seran molt importants. Barcelona s’ha de pensar des d’activitats diverses, econòmiques, singulars. Tenim un capital de coneixement valuós que cal explotar. I per tot això s’han de generar infraestructures. Hem de tenir compromís amb el territori. No s’hi val qualsevol cosa. Aquest equilibri amb el territori hi ha de ser”.

Pel que fa a l’allotjament i les il·legalitats que hi ha al voltant, Marian Muro va explicar que “Barcelona en segons quins llocs, no pot tenir més hotels. La densitat és la que és. Potser hem de valorar tenir menys visitants i de més valor. Un turisme de llarga distància és més sostenible… fem una reflexió”. I Maria Abellanet ho complementava: “posar límits està bé, s’han de posar. La gràcia és saber trobar el just. Barcelona necessitava endreçar-se una mica, però el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics no ha anat del tot bé perquè ha anat caient a trossos. Hi ha d’haver una reflexió”.

Les perspectives per aquest estiu van tancar la taula rodona. En aquest sentit, tots tres van ser optimistes. Maria Muro indicava que podia ser una temporada com la del 2019. I Maria Abellanet preveu: “les perspectives són bones no només amb ocupació sinó també amb preus”. Podeu veure la taula rodona aquí: https://youtu.be/OZXASPVB4ME