La situació econòmica comença a millorar després dels moments més durs de la pandèmia. Però aquesta millora no arriba als sectors més vulnerables. A Barcelona es van atendre el 2021 un total de 97.531 persones, un 22,56% més que l’any 2020. Què cal fer per revertir aquestes xifres?

Turisme i sostenibilitat. Com afectarà la pandèmia de la Covid-19 en el sector turístic? Barcelona ha estat una de les ciutats turístiques de referència a nivell mundial. Però és possible un turisme responsable i sostenible que convisqui de manera equilibrada amb la ciutadania?

El binomi esport i Barcelona és inseparable. Ciutat olímpica de referència, ha tingut relació amb l’esport al llarg de la seva història. Quines són les necessitats de l’esport per recuperar la capitalitat esportiva de Barcelona? Es fa una correcte promoció dels hàbits saludables?

Cultura, disseny i arquitectura. El llegat cultural de Barcelona és immens. Compta amb teatres centenaris, auditoris excel·lents. Institucions dedicades a les arts plàstiques i escèniques. Una escena teatral, musical i museística de referència mundial. Les festes tradicionals es mantenen vives. Però què cal fer per democratitzar la cultura a la ciutadania?

Per construir una ciutat acollidora, justa i cohesionada socialment cal que tots els agents implicats treballin en xarxa. Podeu inspirar-vos en algunes de les propostes de Francina Alsina, membre de Barcelona Futur i persona referent i compromesa en la lluita incansable per la justícia social de tothom, independenment de l’origen.

L’accés a l’habitatge és un dels principals problemes de Barcelona que ve de lluny. L’increment dels preus del lloguer privat i la manca d’oferta pública d’habitatge de protecció oficial en són els motius principals. Quins han de ser els eixos estratègics? Com abordar les problemàtiques específiques dels districtes o dels col·lectius vulnerables?

Barcelona és el cinquè hub tecnològic a escala europea i el més gran de l’estat. És l’aparador de la innovació i l’emprenedoria. Volem que això es consolidi i s’incrementi. Per això la ciutat ha de seguir atraient finançament competitiu i privat, comunitats d’start ups, advisors i venture capitals i fomentant els programes de mentoring.

Reflexionem sobre la qualitat urbana de Barcelona: els desplaçaments a peu o en bicicleta, el transport públic i privat, la distribució urbana de mercaderies, les superilles. Què ens cal per tenir una mobilitat segura, sostenible, equitativa i intel·ligent?

Per construir una ciutat acollidora, justa i cohesionada socialment cal que tots els agents implicats treballin en xarxa. Podeu inspirar-vos en algunes de les propostes de Francina Alsina, membre de Barcelona Futur i persona referent i compromesa en la lluita incansable per la justícia social de tothom, independenment de l’origen.

El 20,8% dels barcelonins i barcelonines considera la inseguretat el problema més greu que té Barcelona en aquests moments. Tot i ser la cinquena ciutat més segura d’Europa, com es pot millorar aquesta percepció i acostar-se a Copenhagen, la ciutat més segura del 2021 segons The Economist?