Category

Notícies

Sectors econòmics i veïnals reclamen rigor, consens i un pla de mobilitat global per les súper illes de Barcelona

Barcelona, 10 de desembre de 2020.

Diferents representats de la societat civil han debatut aquest matí sobre la implementació de les súper illes a la capital catalana en el que ha estat el primer debat de la sèrie Zooms de Barcelona Futur. Més rigor, consens i un pla de mobilitat global és el que han reclamat diferents actors afectats pels canvis estructurals que està patint la ciutat per la posada en marxa d’aquesta planificació.

La sessió, on han intervingut set ponents, ha estat retransmesa en directe per streaming i ha durat una hora. Gerard Esteva, president de Barcelona Futur ha iniciat la reflexió destacant que “el debat sempre és ric i avui és una oportunitat per escoltar les opinions de tothom des de diferents punts de vista amb l’objectiu de trobar un consens ampli”. Després d’una primera ronda d’intervencions, la moderadora de la sessió, Raquel Mateos, directora de comunicació Barcelona Futur, ha llençat diferents preguntes i idees sobre les quals els participants han intercanviat reflexions i propostes sobre com ha de continuar la implementació de les súper illes.

En aquesta línia, la primera intervenció ha anat a càrrec de Lluís Puerto, director de la Fundació RACC, que ha recordat que la implementació de la primera súper illa del Poble nou va agafar a tots per sorpresa. “Demano més rigor en aquesta nova manera d’abordar la mobilitat i més estudis transversals per saber quina serà la foto final d’aquesta implementació”, ha explicat. A més, ha afegit que “cal consens entre els sectors afectats per obtenir unes súper illes a l’abast de tothom”.

Precisament la primera súper illa del Poblenou ha marcat l’inici de totes les intervencions. Qui ho va viure en primera persona és Joan Ventura, president de la coordinadora d’entitats del barri, que també ha posat de manifest que “cal reforçar el consens i la participació amb els veïns/es de les súper illes”.

Per la seva banda, Joan Viaplana, director de Projectes i Mobilitat de SABA, creu que “el concepte com a Súper illa està bé i té un gran consens, ja que el que es busca és més espai per als ciutadans, un aire més net i reduir la combustió”. Tot i això ha posat en relleu que “s’ha de vetllar perquè els ciutadans puguin exercir el dret a l’accessibilitat, és a dir, que tothom pugui arribar on vulgui anar”.

Al marge de la situació de pandèmia que estem vivint, l’impacte econòmic de la implementació de les súper illes és evident. Per aquest motiu, Mar Alarcón, vicepresidenta de Foment del Treball i Founder&Ceo SocialCar, ha reclamat “un estudi sobre aquest impacte econòmic i diàleg per fer un treball conjunt amb els sectors econòmics de la ciutat”. “El 57% de les vendes de comerç es produeixen amb gent de fora i que 12.8% del PIB de la ciutat és el comerç”, ha reblat.

Actualment conviuen diferents actors en la mobilitat: vehicles privats, vianants, transport públic, patinets i bicicletes. Alguns s’han posat molt de moda, com els patinets. Des d’aquest vessant, Roger Puigví, director de relacions institucionals SPIN, ha assegurat que “s’ha de redistribuir els espais de la ciutat perquè els usos són canviants”. Puigví també ha reclamat una planificació per trobar acords entre sectors i una regulació de la mobilitat compartida. “Tenim el 10% de les motos compartides, en som referents en l’àmbit mundial, però la planificació no funciona, falta integrar-la en l’ecosistema de la nova mobilitat”, ha lamentat.

En el debat, els ponents han coincidit en el fet que és imprescindible una col·laboració público-privada i amb les entitats. Pablo Martínez, co-fundador de 300.000 Km/s, ha dit que “les súper illes són una estratègia, però no poden ser l’única. El debat real per una ciutat saludable és la velocitat”. A més, ha destacat que “és necessari canviar el rol de centralitat de Barcelona i que és una gran oportunitat”.

Per acabar, Josep Ribera, director General Ara Vinc, es pregunta què passarà a curt termini, com afectarà el comerç de proximitat. “Què fem amb els transportistes i el trànsit?”, s’ha preguntat, i ha demanat “que les decisions es prenguin tècnicament i que siguin duradores en el temps per prevenir els efectes colaterals, analitzar-los i posar mesures correctores”

La cloenda del debat ha anat a càrrec de Gerard Esteva, que ha resumit les demandes dels ponents. Per una banda més rigor, que significa més estudis i transparència, i que estiguin basats en criteris tècnics. Després, més consens per veure com i de quina manera s’implementa el pla de súper illes tenint en compte la globalitat dels sectors, una visió  360 graus i la participació de la societat civil i la col·laboració público-privada. I, per últim, un pla de mobilitat global, no només pensant en la ciutat, sinó que tingui en compte l’àrea metropolitana per donar una solució de mobilitat per un model de ciutat més ampli.

 

 

S’activa la Plataforma Decidim Barcelona futur.

A partir del dilluns 7 de setembre comença el debat online sobre migració a través de laPlataforma Decidim Barcelona futur per dur a terme el debat sobre els reptes, oportunitats i propostes entorn a la immigració a Barcelona.

El debat estarà organitzat d’aquesta manera: 

FASE1 : del 7 al 18 de setembre: obert perquè hi participeu vosaltres com a consell directiu i gent rellevant d’entitats i associacions relacionades amb temes de migració.
FASE2 : del 21 de setembre al 9 d’octubre:  obert també als membres associats de Barcelona futur i a la ciutadania en general.
FASE3 : del 12 al 30 d’octubre: el consell directiu feu les prioritzacions de les propostes per treure’n conclusions.
FASE 4: novembre: informe final per part de IL3-UBpresentació de l’informe i procés de discussió per elaborar l’informe final.
Compartim amb vosaltres un breu tutorial per saber com funciona la plataforma de participació, per tal que ens feu arribar les vostres propostes a l’entorn del debat.
Esperem les vostres aportacions per enriquir el debat i fer la vostra contribució perquè la Barcelona que volem l’hem de construir conjuntament.

A Barcelona, primer les persones.

Barcelona té futur per a totes les persones que hi vulguin ser. I té futur perquè som molts i moltes que vetllem perquè així sigui. L’associació Barcelona Futur n’és un exemple. Des de l’entitat que represento, i que té l’honor de comptar amb persones absolutament imprescindibles pel conjunt de la ciutat, contribuïm a pensar la Barcelona del futur perquè sigui una ciutat habitable, segura, emprenedora i referent de convivència on la cultura i l’esport siguin eixos vertebradors i protagonistes. Des del consens per avançar, que és la nostra filosofia de treball, tornem a posar sobre la taula el que fa que una ciutat sigui viva: les persones! Perquè ara, després de viure i patir una pandèmia com la COVID-19, el primer, sense cap mena de dubte, són les persones, totes les persones, sigui quin sigui el seu origen.

És cert que aquesta aturada mundial ens ha fet reflexionar i redimensionar moltes coses. A nivell de ciutat, un dels temes que està sobre la taula és la reactivació del comerç i l’economia. Només cal passejar pels carrers de molts barris de Barcelona i veure la quantitat de persianes baixades que hi ha, és un paisatge desolador. La mobilitat n’és un altre, ara més que mai necessitem més espai per una millor convivència, per relacionar-nos, per tenir espais d’oci i de gaudi sense posar en perill la salut dels altres. Tots aquests temes, que tant ens preocupen, es poden analitzar des de diferents punts de vista: l’economia; la contaminació; la seguretat; etc; o des d’una òptica més innovadora que els fa de fil conductor: les persones.

Posar les persones al centre de l’anàlisi. Per això insistim en subratllar que cal posar primer de tot les persones. És per aquest motiu que des de Barcelona futur encetem el primer debat sobre Migració que començarà el pròxim mes de setembre. Ara que les fronteres s’han tornat a tancar a causa d’un virus, té més sentit que mai. Perquè seguim vivint situacions que es manifesten com a assignatura pendent any rere any. Perquè ara que la mobilitat de persones a nivell mundial ha quedat semi aturada.

Per tot plegat, organitzarem diferents activitats per reflexionar i generar coneixement sobre el repte que suposa la integració de les persones refugiades a través de l’esport; la problemàtica del comerç il·legal; el dret a tenir un habitatge digne i com podem atraure talent migrant a la nostra ciutat. Hem posat en marxa una plataforma en línia on hi pot participar tothom que ho desitgi. És una plataforma oberta i organitzada per aportar-hi tot allò que ens faci ser més propositius i més resolutius.

Òscar Camps, director de Proactiva Open Arms i el doctor Bonaventura Clotet, director de l’IrsiCaixa i Cap del Servei de Malalties Infeccioses de Can Ruti, han dialogat sobre la relació entre la Covid-19 i els fluxos migratoris en una Trobada improbable que serà un dels continguts que podreu trobar a la plataforma Decidim de Barcelona futur per fomentar el debat.

Us convido a participar-hi i a fer la vostra contribució perquè la Barcelona que volem l’hem de construir conjuntament.

 

Gerard Esteva, president de Barcelona Futur. (La Vanguardia, 3 d’agost del 2020)

Barcelona futur arrenca de nou!

Després de l’aturada mundial per la pandèmia del coronavirus, Barcelona Futur torna a reemprendre l’activitat. Ho farà posant al centre les persones i és per això que engega motors des d’on ho vam deixar el mes de març, amb el debat que hi havia previst sobre MIGRACIÓ.

Ens estrenarem amb una conversa que anomenem “trobada improbable” entre Òscar Camps, fundador i director de Proactiva Open Arms, i el Dr. Bonaventura Clotet, professor i investigador i director d’IrsiCaixa. Es tractarà d’una conversa sobre com ha afectat la COVID-19 amb els fluxes migratoris i la mobilitat de les persones arreu del planeta.

Més endavant, a partir del mes de setembre, és quan es posarà en marxa el debat a través de la Plataforma Decidim. A través d’aquesta eina virtual, es compartiran diferents propostes per generar debat i opinió sobre la migració. Tothom qui vulgui es podrà registrar i estarà convidat a participar-hi, aportant coneixement i debat a les idees que es plantegin per poder arribar a propostes de consens per avançar.

Barcelona Futur és una entitat sense ànim de lucre, constituïda l’any 2018 impulsada per la societat civil i formada per adhesions personals de líders d’entitats de diferents àmbits com la cultura, la salut, la comunicació, la restauració i el turisme, el comerç, l’empresa i el treball, I + D, la seguretat i la judicatura, entre altres.

Des de l’associació, es planteja la realització d’una sèrie de debats oberts entorn de les principals preocupacions de la ciutat, amb la finalitat de buscar propostes transversals que puguin ser aplicables per entitats i administracions.

 

 

 

Davant la diversitat de reptes: consens per avançar

Divendres 27 de setembre es va presentar al CaixaForum l’associació Barcelona Futur, una àgora de trobada entre la ciutadania, les seves entitats i els agents que fomenta el debat i el consens per generar propostes per a l’impuls de Barcelona.

Barcelona sempre s’ha enfrontat a reptes estratègics com a ciutat. Uns reptes davant dels quals l’administració ha buscat, tot sovint, la cooperació de la societat civil per buscar les respostes que la ciutat necessitava.  I la societat civil sempre ha respòs: organitzada, creativa i amb un esperit transversal i de servei, sempre ha sabut fomentar la creació d’espais de debat per generar propostes per a l’impuls de la ciutat

Amb aquest esperit neix Barcelona Futur. L’entitat està formada per adhesions personals de líders d’entitats de la societat civil de diferents àmbits com la cultura, la salut, la comunicació, la restauració i el turisme, el comerç, l’empresa i el treball, I + D, la seguretat i la judicatura, entre altres.

En l’acte, Gabriel Jené, vicepresident de l’entitat, va remarcar la importància “de buscar la transversalitat de la societat civil” per afrontar els reptes que té la ciutat. Anna Boza, secretària de Barcelona Futur, va explicar com l’entitat vol “esdevenir una àgora per  intercanviar il·lusions per a Barcelona”. Aintzane Arbide, tresorera de l’associació, al seu torn va posar en valor la missió d’esdevenir “un veritable actiu per a la ciutat”. Per la seva banda, Gerard Esteva, president de Barcelona Futur, va remarcar “la neutralitat davant qualsevol tendència política” com el valor fonamental de l’entitat.

Garantir la igualtat d’oportunitats
En la primera de les Trobades Improbables dutes a terme durant la presentació, Javier Pacheco va descriure el moment en què es troba la ciutat com “de construcció de la gran metròpoli”, davant del qual tenim el repte de “preservar i enfortir les regles democràtiques davant del risc de no poder seguir garantint la igualtat d’oportunitats”, va reblar.  Francina Alsina va detallar la urgència en què es troba la ciutat, amb “7,3 punts de diferència entre les rendes més altes i més baixes, un 2% d’habitatge social o un 12% de persones que viuen al llindar de la pobresa”.

Isona Passola, per la seva banda, va sostenir que davant d’aquest present “hem de ser capaces de teixir acords que depassin els mandats polítics”. I són necessàries “l’empenta dels joves i la saviesa dels més grans”, va afegir.  Josep Sánchez Llibre va apostar per “recuperar l’esperit de la societat civil que per al 92 va canviar Barcelona”. Ara toca fer “un altre contracte social”, va afegir.

Els reptes que venen
En la segona Trobada Improbable, Tomàs Molina va voler conscienciar el públic assistent amb els reptes immediats de la ciutat. “Estem davant una cruïlla climàtica que ens comportarà diverses problemàtiques: problema d’aigua, migració i contaminació”. Sor Lucía Caram va voler remarcar que la ciutat tindrà futur “si tenim en compte el present, que està hipotecat en camps com la infància i la pobresa”.  Per al Dr. Bonaventura Clotet “l’excel·lència en la recerca és un miracle” gràcies a les aportacions d’entitats com la Fundació de la Caixa, “però no podem caure en l’error de quedar-nos contents amb el que tenim. Necessitem molta més inversió”, va assegurar.

Sor Lucía va defensar la importància de “trencar, com fa Barcelona Futur, la dinàmica de les taules monosectorials i aprofitar la transversalitat de la societat civil” per teixir complicitats que no “deixin en mans dels polítics les decisions importants”. És cabdal “lligar legalitat amb justícia social”, va afirmar. En aquest sentit, Maria Eugènia Gay va destacar el paper de l’advocacia, que “fa d’engranatge entre ciutadania i l’administració perquè la seva veu sigui escoltada”. La cohesió social “és un valor irrenunciable i que hem de reivindicar sempre”, va finalitzar.

A l’acte hi van assistir representants de la societat civil  de diferents àmbits com Josep Maria Bartomeu (FC Barcelona), Roger Guasch (RCD Espanyol), Josep Mateu (RACC), Eduard Torres o Andreu Mas-Colell, entre d’altres.