Category

Notícies

Davant la diversitat de reptes: consens per avançar

Divendres 27 de setembre es va presentar al CaixaForum l’associació Barcelona Futur, una àgora de trobada entre la ciutadania, les seves entitats i els agents que fomenta el debat i el consens per generar propostes per a l’impuls de Barcelona.

Barcelona sempre s’ha enfrontat a reptes estratègics com a ciutat. Uns reptes davant dels quals l’administració ha buscat, tot sovint, la cooperació de la societat civil per buscar les respostes que la ciutat necessitava.  I la societat civil sempre ha respòs: organitzada, creativa i amb un esperit transversal i de servei, sempre ha sabut fomentar la creació d’espais de debat per generar propostes per a l’impuls de la ciutat

Amb aquest esperit neix Barcelona Futur. L’entitat està formada per adhesions personals de líders d’entitats de la societat civil de diferents àmbits com la cultura, la salut, la comunicació, la restauració i el turisme, el comerç, l’empresa i el treball, I + D, la seguretat i la judicatura, entre altres.

En l’acte, Gabriel Jené, vicepresident de l’entitat, va remarcar la importància “de buscar la transversalitat de la societat civil” per afrontar els reptes que té la ciutat. Anna Boza, secretària de Barcelona Futur, va explicar com l’entitat vol “esdevenir una àgora per  intercanviar il·lusions per a Barcelona”. Aintzane Arbide, tresorera de l’associació, al seu torn va posar en valor la missió d’esdevenir “un veritable actiu per a la ciutat”. Per la seva banda, Gerard Esteva, president de Barcelona Futur, va remarcar “la neutralitat davant qualsevol tendència política” com el valor fonamental de l’entitat.

Garantir la igualtat d’oportunitats
En la primera de les Trobades Improbables dutes a terme durant la presentació, Javier Pacheco va descriure el moment en què es troba la ciutat com “de construcció de la gran metròpoli”, davant del qual tenim el repte de “preservar i enfortir les regles democràtiques davant del risc de no poder seguir garantint la igualtat d’oportunitats”, va reblar.  Francina Alsina va detallar la urgència en què es troba la ciutat, amb “7,3 punts de diferència entre les rendes més altes i més baixes, un 2% d’habitatge social o un 12% de persones que viuen al llindar de la pobresa”.

Isona Passola, per la seva banda, va sostenir que davant d’aquest present “hem de ser capaces de teixir acords que depassin els mandats polítics”. I són necessàries “l’empenta dels joves i la saviesa dels més grans”, va afegir.  Josep Sánchez Llibre va apostar per “recuperar l’esperit de la societat civil que per al 92 va canviar Barcelona”. Ara toca fer “un altre contracte social”, va afegir.

Els reptes que venen
En la segona Trobada Improbable, Tomàs Molina va voler conscienciar el públic assistent amb els reptes immediats de la ciutat. “Estem davant una cruïlla climàtica que ens comportarà diverses problemàtiques: problema d’aigua, migració i contaminació”. Sor Lucía Caram va voler remarcar que la ciutat tindrà futur “si tenim en compte el present, que està hipotecat en camps com la infància i la pobresa”.  Per al Dr. Bonaventura Clotet “l’excel·lència en la recerca és un miracle” gràcies a les aportacions d’entitats com la Fundació de la Caixa, “però no podem caure en l’error de quedar-nos contents amb el que tenim. Necessitem molta més inversió”, va assegurar.

Sor Lucía va defensar la importància de “trencar, com fa Barcelona Futur, la dinàmica de les taules monosectorials i aprofitar la transversalitat de la societat civil” per teixir complicitats que no “deixin en mans dels polítics les decisions importants”. És cabdal “lligar legalitat amb justícia social”, va afirmar. En aquest sentit, Maria Eugènia Gay va destacar el paper de l’advocacia, que “fa d’engranatge entre ciutadania i l’administració perquè la seva veu sigui escoltada”. La cohesió social “és un valor irrenunciable i que hem de reivindicar sempre”, va finalitzar.

A l’acte hi van assistir representants de la societat civil  de diferents àmbits com Josep Maria Bartomeu (FC Barcelona), Roger Guasch (RCD Espanyol), Josep Mateu (RACC), Eduard Torres o Andreu Mas-Colell, entre d’altres.